El 16 de desembre de 2019 va entrar en vigor la Directiva europea 2019/1937 per a la protecció dels denunciants, tenint l'obligació els Estats membres a transposar aquesta Directiva en el termini màxim de dos anys, i a través de la qual podem definir el whistleblowing com el canal de denúncia interna que utilitza una persona en el si de l'empresa (generalment el treballador, per algun incompliment comès en la mateixa).
Per Nieves Rabassó / Advocada i Economista
L'esmentada norma comunitària obliga al fet que les empreses que tinguin més de 50 empleats o la facturació anual dels quals superi els 10 milions d'euros, als organismes i autoritats públiques, així com els municipis amb més de 10.000 habitants, ofereixin canals de denúncia interna que garanteixin la confidencialitat de la mateixa i la protecció del denunciant.
La Directiva preveu l'obligació d'adoptar les mesures necessàries per a prohibir qualsevol forma de represàlia front aquells treballadors que denunciïn infraccions en el si de l'empresa, garantint un elevat nivell de protecció dels denunciants que comuniquin infraccions de la legislació de la UE. L'objectiu primordial de la Directiva és establir un mecanisme comú de denúncia i de protecció de les persones que denuncien irregularitats comeses en el si de les entitats, ja siguin públiques i privades, i relatives a les següents matèries:
El canal de denúncies podrà ser gestionat directament per l'empresa, a través del departament destinat a aquest efecte, o per empresa externa.
Així mateix, s'hauran d'adoptar les mesures necessàries per a prohibir tota forma de represàlia enfront dels treballadors denunciants i, especialment, queden prohibides les següents conductes:
Fins ara, havia estat la Jurisdicció Social la que, davant l'absència de marc normatiu comunitari, havia prohibit qualsevol forma de discriminació o abús per part de les empreses i derivada de la denúncia d'infraccions en l'àmbit de les relacions laborals (la denominada “garantia d'indemnitat”). A través de la normativa comunitària, des de desembre de 2021 aquesta obligació es trasllada a les empreses, públiques o privades, organismes estatals, autonòmics o locals.
Per això, és necessari que les empreses valorin l'adequació de les mesures ja adoptades a la nova normativa comunitària, sent convenient que aquelles que no hagin tingut previsió específica en la matèria, acudeixin a professionals experts en matèria de compliance laboral amb la finalitat de donar compliment a l'obligació legal en el moment en què sigui exigida.
Articles relacionats
L'elaboració dels Plans d'Igualtat, obligatoris per a empreses de més de 50 treballadors, segons disposa el RDLey 901/2020, de 13 d'octubre, exigeix la regulació del protocol d'assetjament que, en principi, només era obligatori per a empreses de més de 150 treballadors.
La persistència de la crisi sanitària derivada de la Covid-19 ha provocat una enorme densitat normativa, amb remissions creuades a normes que han estat modificades diverses vegades. Això implica una gran dificultat a l'hora d'interpretar i aplicar la norma jurídica.