Quins són els requisits per beneficiar-se de la segona oportunitat?

La Llei de la Segona Oportunitat s’adreça tant a particulars (consumidors) com a autònoms, exigint-se dels REQUISITS següents: 

1) No disposar de patrimoni (en cas de tenir-lo, haurà de ser liquidat dins del procediment concursal). Això no obstant, en determinades ocasions, serà possible conservar l’habitatge habitual. 

2) Ser allò que la Llei denomina un “deutor de bona fe”. Per això, cal:

a) Que el concurs no es declari culpable,  és a dir, que la causa de la insolvència no sigui una negligència manifesta o voluntat de grau per part del concursat.

b) No haver-se acollit a la Llei de Segona Oportunitat els 10 anys anteriors. 

c) No haver estat condemnat per delictes contra el patrimoni, contra l’ordre socioeconòmic, de falsedat documental, contra la Hisenda Pública i la Seguretat Social o contra els drets dels treballadors. 

d) No haver rebutjat una oferta d’ocupació “adequada a la seva capacitat”

Quins són els deutes que poden ser objecte d’exoneració?

A través del mecanisme de la segona oportunitat, es podran eliminar completament tots els deutes del concursat, a excepció de: 

-       Deutes de dret públic (que es tinguessin, per exemple, davant del TGSS o l’AEAT).

-       Deutes derivats de pensions d’aliments.

-       Determinats deutes laborals (si el concursat tingués empleats)

-       Deutes que es generi amb la pròpia declaració del concurs de creditors (com, per exemple, els honoraris de l’Administració Concursal). 

No obstant això, la Llei preveu la possibilitat que aquests deutes no exonerats, inclosos els públics i els laborals, puguin ser satisfets mitjanant un pla de pagaments que duri 5 anys. 

A més, encara que no s’hagi complert en la seva integritat aquest pla de pagaments, si el deutor hagués destinat al seu compliment, almenys, la meitat dels seus ingressos (sempre que no fossin inembargables) tots els deutes podran ser completament exonerats transcorreguts aquests 5 anys, inclosos els deutes laborals i fins i tot els públics, segons ha interpretat el Tribunal Suprem. 

Quins són els passos que cal seguir per obtenir la segona oportunitat?

El primer que heu de fer és posar-vos en contacte amb un despatx especialitzat en la matèria, que pugui reunir tota la informació necessària per preparar l’expedient concursal. 

Després, serà convenient intentar assolir un “acord extrajudicial de pagaments amb els creditors”. Si no s’aconsegueix aquest acord, cal presentar la sol·licitud corresponent de concurs de creditors voluntari. En aquest procediment concursal, es nomenarà un Administrador Concursal, que serà l’encarregat de vetllar pels interessos dels creditors, liquidar el patrimoni (en cas d’existir) i supervisar els pagaments i els ingressos durant tot el temps que duri el procediment.

Finalment, cal presentar una sol·licitud formal d’exoneració del passiu insatisfet davant del jutge del concurs que, si compta amb tots els requisits descrits anteriorment, aconseguirà l’eliminació total i definitiva dels deutes del concursat. 

Alternativament, si no es poguessin complir els requisits per obtenir el BEPI inicial, caldrà presentar un “pla de pagaments” en què, durant 5 anys, el deutor comprometi, la meitat dels seus ingressos inembargables (per exemple, per a una persona amb ingressos de 3.000 euros mensuals i fills a càrrec seu, la quantitat a comprometre seria inferior a 400€ mensuals).

Transcorregut aquest període, es procedirà a la completa exoneració dels deutes encara pendents. 

Quan pot durar tot el procés?

Un procés d’aquestes característiques sol durar aproximadament un any, encara que aquest termini es podria allargar depenent de les característiques concretes de cada supòsit. 

Quin cost té aquest procés? 

Depèn de molts factors, com l’import i la naturalesa dels deutes, el patrimoni i els ingressos del sol·licitant, les càrregues familiars i la possible existència d’habitatge habitual en propietat amb hipoteca pendent. Però, en tot cas, el cost total és sempre una porció ínfima del deure que s’aconsegueix d’exoneració. 



És el whistleblowing una obligació legal per a les empreses?

El 16 de desembre de 2019 va entrar en vigor la Directiva europea 2019/1937 per a la protecció dels denunciants, tenint l'obligació els Estats membres a transposar aquesta Directiva en el termini màxim de dos anys, i a través de la qual podem definir el whistleblowing com el canal de denúncia interna que utilitza una persona en el si de l'empresa (generalment el treballador, per algun incompliment comès en la mateixa).

Els instruments concursals com a eines de prevenció

Diversos estudis econòmics preveuen que durant els pròxims mesos seran moltes les empreses i autònoms que passaran greus dificultats econòmiques o que, fins i tot, es poden veure abocats al tancament dels seus negocis.