La responsabilitat bancaria en el cas de “Phishing”.

El "phishing” és el delicte d'enganyar les persones per a que comparteixin informació confidencial com ara contrasenyes i números de targetes de crèdit. És molt comú que les víctimes rebin un missatge d’un correu electrònic o un missatge de text suplantat per una persona o organització de confiança i és llavors quan la víctima és induïda a error i facilita les credencials a l'estafador.

Els bancs tenen una responsabilitat quasi objectiva amb les dades dels clients. Només seria responsabilitat de la víctima en cas que existís negligència greu. Ara bé, lliurar les credencials sota enganys no es considera una negligència greu segons la jurisprudència actual.

Per això, el Tribunal Suprem estableix que el “phishing” és un “engany bastant” i aquest tipus d'enganys no comprenen la negligència greu. Per tant, es considera que el phisher estafa a l'usuari, que lliura les seves claus sense ser conscient que ho fa a un tercer no autoritzat. El banc està obligat a custodiar correctament les claus, les credencials i els dipòsits dels seus clients i és per això que en aquest tipus d'estafes anomenades “phishing”, són els bancs els que estan obligats a tornar tots els diners robats a les víctimes.

L'Audiència Provincial de Pontevedra a la Sentència núm. 539/2021, de 21 de desembre de 2021, es condemna a l'entitat bancària a reintegrar a la víctima d'un delicte de “phishing” les quantitats sostretes ja que el banc no hauria aconseguit acreditar el compliment de les obligacions de diligència exigibles tant per a l'autenticació de les operacions de pagament per disposar de la tecnologia antiphishing necessària per detectar les pàgines clonades de les oficials pròpies i tancar-les o eliminar-les. Correlativament, aprecia el tribunal que no es pot atribuir negligència a l'usuari que introdueix les claus d'accés en una pàgina idèntica a l'oficial de l'entitat bancària, ni tan sols quan el missatge contingui petits indicadors del seu origen fraudulent com ara faltes d'ortografia o manca de concreció de l'operació autèntica a què suposadament es refereix.

Mònica Espier Berengué

Advocada i Criminòloga