Mitjançant una recent Resolució, de data 17 de febrer de 2022, i dictada en un Recurs extraordinari d’alçada per a la Unificació de Criteri, el TEAC ha anul·lat el procediment administratiu seguit contra un responsable tributari per part de l’Administració Tributària, ja que l’expedient administratiu mancava dels documents i antecedents necessaris. 

Aquesta anul·lació s’ha fonamentat considerant que el responsable tributari, per tal que es pugui defensar amb totes les garanties, ha de tenir el dret d’examinar tots els antecedents del deute tributari que se li pretengui derivar. I això inclou conèixer i, per tant, tenir el dret a examinar totes les actuacions seguides contra el deutor principal.  

La derivació de responsabilitat tributària, que és una actuació perfectament legal, es troba regulada a la Llei General Tributària. En concret, a l’article 42.2 a), que estableix que “serán responsables solidarios de la deuda tributaria las personas o entidades que sean causantes o col·laboren en la ocultación o transmisión de bienes o derechos del obligado al pago con la finalidad de impedir la actuación de la Administración Tributaria”. 

Aquesta mesura, que té com a objectiu assegurar la funció recaptadora que s’atribueix legalment a l’Administració Tributària, està prevista per a aquells casos o supòsits en què una o diverses persones o entitats, en col·laboració amb el deutor principal, duguin a terme accions per tal d’impedir actuacions de recaptació.

Aquestes entitats o persones, quan es demostri que la seva actuació respon a una voluntat de sostracció o desviament de béns del deutor principal, responen tant del deute tributari com de les sancions i els recàrrecs quan siguin procedents.

Quan això succeeix, els òrgans de recaptació tributària inicien procediments de derivació de responsabilitat mitjançant els quals traslladen o atribueixen els deutes dels obligats tributaris principals a l’entitat o persona col·laboradora (responsable tributari). No obstant això, el deute tributari, que pot ser objecte de trasllat o atribució, ha de ser el menor entre l’import del deute principal que es persegueix i el valor dels béns o drets ocults o sostrets.

Per això, és molt important que aquestes actuacions estiguin perfectament documentades al corresponent expedient administratiu.

No obstant això, hi ha infinitat de procediments de derivació de responsabilitat tributària ja finalitzats i actualment en via de recurs que, amb gairebé total seguretat, pateixen els requisits fixats ara com a obligatoris pel TEAC.

Així doncs, aquest recent pronunciament, que serà d'obligat compliment respecte a tots els procediments de derivació de responsabilitat tributària que s’iniciïn a l’empara del que disposa l’article 42.2 a) de la Llei General Tributària, també pot ser invocat respecte a aquells procediments ja finalitzats, però que es troben en fase de recurs.

D’aquesta manera, i amb l’assessorament jurídic correcte, molts responsables tributaris tenen ara un argument jurídic addicional important per poder defensar-se davant l’Agència Tributària, sigui en via administrativa o en via judicial, en relació amb els Acords de derivació de responsabilitat imposats contra ells.

Així doncs, en cas que vostè s’hagi vist afectat per un cas com el que és objecte del present comentari, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres. 

Com queda el Model 720 després de la Sentència del TJUE del passat dia 27 de gener de 2022?

El passat 27 de gener de 2022 el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va dictar l’esperada Sentència que va “tombar” l’actual marc normatiu del Model 720, en vigor des de l’any 2013, i mitjançant el qual els residents fiscals a Espanya han de declarar els béns i drets que posseeixen a l’estranger.

Indemnització per pèrdua d’explotació com a conseqüència de l’estat d'alarma 

Un Jutjat de Tenerife ha condemnat l'asseguradora “Generali” a indemnitzar un dels seus assegurats pels dies que va romandre tancada la cafeteria durant l'estat d'alarma.