Què és un procés de divorci?

L’objectiu principal d’un procés de divorci és la dissolució del matrimoni. Els cònjuges prèviament casats, adquireixen de nou la condició de solters, encara que freqüentment se’ls denomini divorciats. No obstant això, encara que, com hem dit, l’objecte principal sigui la dissolució del matrimoni, en la pràctica tenen molta més importància altres qüestions complementàries que han de resoldre’s conjuntament amb la dissolució del vincle matrimonial. Tenint en compte la seva eficàcia pràctica, aquestes qüestions complementàries adquireixen més rellevància que l’objectiu teòricament principal de dissolució del matrimoni. De fet, tals qüestions complementàries són les úniques a tractar, quan es tracta de regular els efectes inherents a la ruptura d’una parella no casada. 

¿Quines qüestions es discuteixen en un procés de divorci?

Juntament amb la prensió principal de divorci, han de resoldre’s les qüestions que a continuació s’enumeren (en la mesura en què resultin precedents en el cas concret):

1. Pàtria potestat o potestat parental:

Quan existeixen fills comuns menors o incapacitats, el primer que ha de resoldre’s és la titularitat de la pàtria potestat. Com a regla general i excepte situacions molt excepcionals (abusos sexuals, maltractaments físics o psíquics, violència familiar directa o indirecta, domèstica, falta d’interès pels fills o incompliment del règim personal durant sis mesos), la titularitat de la pàtria potestat es manté de forma compartida per tots dos progenitors.

    2. Guarda i custòdia de fills menors:

És una de les mesures que genera més conflictivitat en la pràctica. Sobre la guarda i custòdia dels fills menors (o incapacitats), existeixen dos grans alternatives:

- Guarda compartida:

Quan s’acorda la guarda compartida, tots dos progenitors tindran en la seva companyia als fills comuns en els períodes que a l’efecte s’estableixi. Les cures dels fills es realitzaran de forma compartida. 

A aquests efectes, quant al repartiment de temps, el ventall de possibilitats és amplíssim, encara que el més freqüent és l’alternança de períodes ja sigui, setmana, quinzenal o mensual, tot i que resulta possible pactar altres alternances d’estades, en funció de les concretes circumstàncies de cada casa, tenint en compte a més que els períodes no tenen perquè ser idèntics, podent per tant acordar-se que algun dels cònjuges tingui els fills en la seva companyia durant un període una mica superior. Així, per exemple, pot establir-se que els fills de molt curta edat (pensi’s en lactants) romanguin més temps a cura de la seva mare i que els temps vagin ajustant-se en funció de l’edat del menor. 

En alguns supòsits, és també possible establir un règim de visites (que permeti als fills i al progenitor no custodi en aquell moment relacionar-se durant els períodes de custòdia de l’altre progenitor). 


- Guarda exclusiva o individual:

L’altra alternativa és atribuir la guarda i custòdia amb caràcter exclusiu a un dels progenitors. Les cures diàries dels fills menors es realitzaran per un sol progenitor, amb qui conviuran els menors de forma habitual. 

En aquest cas, haurà d’establir-se un règim de visites, a favor del cònjuge no custodi. Encara que les possibilitats són així mateix molt àmplies, l’experiència habitual ens indica que el règim de visites més comú és el de caps de setmana alterns (que solen començar el divendres a la sortida del centre escolar i fins al diumenge per la tarda, podent-se allargar també fins al dilluns a l’entrada del centre). En algunes ocasions, s’estableixen també una o dos visites intersetmanals (que podran també incloure o no pernocta).

Tal i com hem dit, el règim de visites que s’estableixi dependrà en gran mesura d’on estigui el domicili de cada progenitor i les respectives ocupacions laborals.

Pel que fa a les vacances, és habitual que el règim de visites quedi suspès durant els períodes de vacances escolars.

El més habitual a la pràctica és que les vacances escolars dels menors es reparteixin de forma equitativa i alterna entre els dos progenitors.

No obstant això, i com venim dient, a la pràctica dependrà del cas concret, de la situació familiar de cada casa, de qüestions laborals, etc. 

    3. Atribució de l'ús del domicili familiar:

Un altre dels aspectes freqüentment més polèmics que han de discutir-se és l’atribució de l’ús (que no propietat) del domicili familiar.

Aquesta atribució pot dependre, en gran mesura, de qui ostenti la guarda i custòdia dels menors. També dependrà de si l’habitatge és de lloguer o és propietat d’un o d’ambdós cònjuges (o d’un tercer, com per exemple, els pares d’algun dels progenitors). En el cas que la custòdia sigui compartida, haurà de de discutir-se si hi ha algun cònjuge més necessitat de l’ús de l’habitatge i tenir-se en compte la titularitat d’aquesta. En l’actualitat, la tendència és que l’adjudicació de l’ús del domicili es realitzi en la majoria de supòsits, de forma temporal.

Ha de destacar-se que l’atribució de l’ús no comporta de cap manera discutir sobre la propietat, la titularitat de la qual romandrà invariable, sense perjudici del que després es dirà en matèria de divisió de béns comuns.

En el cas que l’habitatge s’ocupi en règim de lloguer, serà convenient notificar fefaentment a la propietat l’atribució de l’ús a un dels cònjuges. 

    4. Aliments i despeses extraordinàries que han de prestar-se als fills:

En un procediment de divorci, en el cas que existeixin fills menors o fills majors dependents econòmicament, han de resoldre’s la forma d’abonar les despeses dels fills, establint-se a l’efecte la corresponent pensió d’aliments. Per això, es valorarà tant com s’ha resolt la custòdia dels fills, com les necessitats dels fills i les possibilitats econòmiques de cada un dels progenitors. 

En qualsevol cas, regeix com a regla general el principi de que els menors hauran de patir la menor afectació possible com a conseqüència del divorci dels seus progenitors. 

    5. Prestacions compensatòries, compensació econòmica per raó del treball:

Quan el divorci suposi un desequilibri econòmic per a alguna de les parts, es podrà establir així mateix una prestació de caràcter compensatori a favor del cònjuge la situació econòmica del qual es vegi afectada. Caldrà valorar-se el cas concret.

En el cas concret de Catalunya, la llei (Codi Civil de Catalunya) regula la figura de la compensació econòmica per raó del treball, en la que, si un cònjuge ha treballat per la casa substancialment més que l’altre té dret a una compensació per aquesta dedicació, sempre que en el moment del divorci (o cessament de la convivència) l’altre hagi obtingut un increment patrimonial superior.

Es tracta d’una prestació que ha de valorar-se per un professional ja que la seva aplicació i sol·licitud sol revestir certa complexitat.

   6. Liquidació del règim econòmic matrimonial i divisió de béns en comunitat ordinària indivisa, si procedeix:

Com és sabut, a Catalunya el règim legal aplicable (si no s’hagués pactat expressament una altra cosa) és el règim de separació de béns. Això, suposa a la pràctica que el divorci no afecta als béns dels quals en sigui titular cadascun dels cònjuges. En cas d’existir béns de titularitat comuna entre ambdós cònjuges, podrà procedir-se a la seva divisió. Aquesta divisió podrà sol·licitar-se en el propi procés de divorci o podrà deixar-se per a un procés posterior (processos patrimonials post-matrimonials).

Encara que, com s’ha dit, el règim legal imperant a Catalunya és el de separació de béns, existeixen així mateix molts matrimonis residents a Catalunya que es troben sotmesos al règim econòmic imperant en el seu lloc de procedència (de guanys, de participació, etc.) Haurà doncs d’analitzar-se quin és el règim econòmic-matrimonial aplicable al concret matrimoni.

¿Quin és el procés per obtenir el divorci? Divorci Contenciós o Divorci de Mutu acord.

En el moment d’afrontar-se al procés de divorci, existeixen dues grans alternatives que determinaran així mateix el diferent procediment a seguir. La primera fórmula (preferible, sempre que sigui possible) és tramitar el divorci de mutu acord. Quan això no resulti possible, haurà d’acudir-se al divorci contenciós.

Com a regla general, els divorcis es tramiten judicialment, i només excepcionalment en cas de divorci de mutu acord quan no existeixin fills menors no emancipats o amb la capacitat modificada que depenguin dels seus progenitors i sempre que la dona no estigui embarassada en el moment de sol·licitar el divorci (en aquest cas, el divorci serà judicial), podrà tramitar-se davant de notari.

- Mutu Acord:


En el cas d’acudir-se al divorci de mutu acord, els cònjuges hauran d’arribar a un acord sobre totes les qüestions abans explicades, que es plasmaran en un document anomenat Conveni Regulador. 


A més, i en el cas que existeixen fills menors del matrimoni, a Catalunya s’haurà d’incorporar un Pla de Parentalitat. Aquest Pla, ha de recollir els acords aconseguits pels cònjuges en relació, entre altres, amb les següents qüestions:


A) Lloc on viuran els fills habitualment i regles que permetin determinar a quin progenitor li correspon la guarda en cada moment.


B) Tasques de què s’han de responsabilitzar cada progenitor respecte de les activitats quotidianes dels fills. 


C) Manera de realitzar-se els canvis de guarda dels fills.


D) Règim de comunicació amb els fills menors, règim d’estàncies en períodes vocacionals i dates senyalades pels fills i la família.


E) Tipus d’educació i activitats extraescolars o de temps lliure.


F) Manera de decidir qüestions relatives al canvi de domicili i, en general, qualsevol qüestió rellevant pels fills. 



Una vegada aconseguit l’acord i redactat el Conveni regulador i si escau el Pla de Parentalitat, ha de presentar-se una demanda de divorci de mutu acord davant el Jutjat de l’últim domicili del matrimoni, amb preceptiva intervenció d’advocat i procurador.

Després de la ratificació de l’acord en seu judicial, serà el Jutge qui homologui el Conveni de Divorci presentat i firmat pels cònjuges, dictant sentència que incorporarà el contingut del Conveni. 

Com hem dit abans, sempre que existeixi acord entre les parts, no existeixin fills menors no emancipats o amb la capacitat modificada que depenguin dels seus progenitors i sempre que la dona no estigui embarassada en el moment de sol·licitar el divorci (en aquest as, el divorci serà judicial), el divorci podrà tramitar-se de forma més ràpida davant de Notari, sent així mateix obligada l’assistència de Lletrat.

Ha de destacar-se que tot Conveni Regulador es signa sobre la base de les condicions existents en el moment de produir-se la ruptura matrimonial. En el cas que amb posterioritat es produeixin modificacions substancials de circumstàncies (millor o pitjor fortuna dels progenitors, que els fills adquireixin la independència econòmica, etc.) es podrà produir una modificació de mesures (tal i com indiquem en l’apartat 6). 

El Conveni de divorci, una vegada ratificat en el Jutjat, no podrà ser modificat tret que en el futur es produeixin modificacions substancials de circumstàncies que existien quan es va signar (o que existeixi acord de tots dos excònjuges per a la seva modificació). 

Per això és convenient que abans de signar un Conveni Regulador i la seva posterior ratificació en seu judicial, es faci una previsió dels possibles canvis que puguin produir-se en el futur, i inclús es prevegin tots els escenaris possibles (inclús futuribles), tenint en compte la ressenyada dificultat posterior de modificar el prèviament acordat. Les previsions establertes en el Conveni Regulador regiran les relacions entre els excònjuges i respecte als fills comuns durant un llarg període de temps en el qual poden produir-se modificacions molt rellevants, no sols en l’aspecte econòmic, sinó derivats de la situació de cadascun dels progenitors (noves parelles, nova descendència, etc.).



- Divorci Contenciós

Quan l'acord entre els cònjugues no resulti possible, haurà d'interposar-se una demanda de divorci contenciós davant els Jutjats del domicili familiar (regla general).

La part demandant, a més del divorci, haurà de sol·licitar al Jutge que es pronunciï sobre les anteriorment explicades mesures complementàries inherents a aquest (pàtria potestat, guarda i custòdia, atribució de l’ús del domicili familiar, aliments i despeses extraordinàries a favor dels fills, prestacions compensatòries, compensació econòmica per raó del treball i, en el seu cas, liquidació del règim econòmic matrimonial).

Com s’ha dit, ha d’interposar-se una demanda en el Jutjat del domicili familiar. Posteriorment i, una vegada admesa la demanda a tràmit, es donarà trasllat a la part demandada que contesti oposant-se (en la majoria de casos) i sol·licitant altres mesures diferents a les proposades en la demanda.

Després d’això, es celebrarà una vista on es practicaran les proves oportunes i finalment el Jutge dictarà sentència resolent el que procedeixi.

En relació a la prova, resulta oportú abans d’iniciar el procés haver preparat convenientment tots els mitjans de prova ja que això ens permetrà acreditar les nostres pretensions en el procediment. Tot allò que no s’aconsegueixi acreditar durant el procés quedarà com a fet no provat, amb les negatives i perdurables conseqüències que això comporta. Per això, abans d’endinsar-se en el procés s’ha de preparar convenientment el conjunt d’elements probatoris dels quals la part deurà després valer-se en el breu període processal a aquest efecte previst. Els errors i omissions en aquest camp solen produir greus conseqüències que resulten difícils de corregir després en els tràmits d’impugnació de la sentència en apel·lació, davant l’Audiència Provincial, o en cassació davant el Tribunal Superior de Justícia. 

Mesures provicionals

En els procediments de divorci contenciós i, prevenint la llarga durada del procés de divorci (que en la pràctica pot perllongar-se durant mesos), pot sol·licitar-se des de l’inici que el Jutjat adopti mesures provisionals o fins i tot prèvies a la demanda de divorci, per a regularitzar provisionalment la situació familiar des de que es produeix la separació de fet o la decisió de cessar en la convivència i fins que es dicti la definitiva sentència de divorci. Mitjançant el procediment de mesures provisionals el Jutge corresponent decidirà les qüestions més urgents respecte a la custòdia dels fills, l’atribució de l’ús del domicili i les maneres d’assumir les càrregues econòmiques del matrimoni (entre altres), fins que es decreti el divorci. 

Possible conversió del Procés contenciós a procés de mutu acord

La presentació d’una demanda de divorci contenciós no impedeix que en qualsevol moment del procediment les parts puguin arribar a un acord que permeti transformar el procés iniciat com a contenciós a un procés de mutu acord (aquest acord podrà aconseguir-se fins i tot el propi dia del judici). 

De fet, a la pràctica és relativament freqüent que, una vegada presentada la demana i inclús la contestació, les parts aconsegueixin arribar a un acord. En molts casos, la intervenció dels lletrats de les parts resulta fonamentat per a aconseguir acords que permetin evitar conflictivitat entre les parts. L’experiència professional ens ha demostrat que la intervenció de professionals especialistes en matèria matrimonial ajuda, en moltes ocasions, a resoldre els conflictes de forma eficient, inclús en els supòsits en els quals l’acord semblava impossible.

Modificació de mesures prèviament adoptades

Una vegada dictada la sentència de divorci, i pel cas de que es produïssin modificacions substancials de les circumstàncies que existien en el moment de dictar-se la citada resolució, les parts podran en el futur, sol·licitar una modificació de les mesures judicialment adoptades per adaptar-les a la nova situació.

En la pràctica, la majoria d’aquestes sol·licituds, es realitzen per a rebaixar o extingir els imports de pensions d’aliments a favor dels fills (per exemple, en casos de fills majors d’edat que adquireixin la independència econòmica; o a conseqüència d’una reducció d’ingressos del progenitor obligat al pagament de la pensió, etc.).

En aquest sentit, ha de dir-se que per a interposar una demanda de modificació de mesures, ha de fer-se una comparació de les circumstàncies existents en el moment de dictar-se la sentència que vol modificar-se i les existents en l’actualitat. I això, per a poder demostrar aquest canvi substancial de circumstàncies que permeti modificar la sentència inicial.

No és fàcil precisar què són modificacions substancials de les circumstàncies existents al temps del divorci i la interpretació judicial és bastant restrictiva al respecte. En moltes ocasions, acudeixen al nostre despatx persones ja divorciades a les quals, per diverses circumstàncies, les previsions en el seu moment acordades han esdevingut massa oneroses o no resulten aplicables en aquest moment (per exemple, un menor de 16 la custòdia del qual es va atorgar a un progenitor en la sentència de divorci i que des de fa 4 mesos ha passat a conviure amb l’altre progenitor per voluntat pròpia). Obtenir una modificació de mesures no és sempre fàcil, especialment en aquells supòsits en els quals calgui considerar que es tracta d’aspectes que haurien d’haver estat ja contemplats o regulats en el procés de divorci. Reiterem doncs, una vegada més, la necessitat d’haver plantejat bé les qüestions des de l’inici.

Situació excepcional derivada del COVID-19

Com a conseqüència de la declaració de l’estat d’alarma, als efectes de resoldre les problemàtiques sorgides degut al COVID-19, el RDL 16/2020 ha establert un procediment especial, de vigència temporal, l’objecte i el contingut del qual abordem en aquest altre article https://www.alonso-cuevillas.eu/divorcio.

Consell final: conveniència de les consultes preventives

Com hem vist, en el procés de divorci, a més de la dissolució del matrimoni, s’adoptaran una sèrie de mesures que hauran de ser aplicades durant un perllongat espai de temps i la repercussió del qual serà molt rellevant en la vida futura de cadascun dels progenitors i els seus fills. Ha de tenir-se en compte que les despeses, necessitats i cures que requereixen els nounats no són iguals que els d’un nen petit o, no diguem un menor d’edat adolescent i que, les sentències de divorci, encara que puguin modificar-se en el futur, tenen per objecte regular les relacions familiars a llarg termini. Pensi’s que es tracta d’una matèria especialment sensible, en la qual es debaten qüestions familiars i que, per tant, afecten a l’esfera més personal, que vincularan a les famílies durant anys en el cas que existeixin fills menors, i que per tant, resulten de gran importància pel futur, tant en l’esfera de les relacions patern i matern-filials com en l’esfera econòmica. 

Així doncs, resulta de gran importància assessorar-se adequadament abans de sol·licitar el divorci. Assessorament extremadament aconsellable inclús abans d’adoptar, o no, la decisió de sol·licitar el divorci. Realitzar una consulta preventiva a un advocat especialitzat a l’objecte de valorar més adequadament les circumstàncies del cas concret, permetrà no sols comptar amb més elements per a decidir si s’acudeix o no al divorci, sinó també per poder preparar millor els elements de prova que després hagin en el seu cas d’utilitzar-se.

En masses ocasions, els clients acudeixen al nostre despatx quan la situació ja ha explotat, circumstància aquesta que obliga també a haver d’actuar amb excessiva urgència, en detriment d’una millor i més preparada estratègia de negociació i defensa. Una consulta preventiva a temps pot evitar els problemes derivats d’una perjudicial precipitació posterior. 

5 Preguntes freqüents sobre el divorci

Encara que l’objectiu teòricament principal sigui la dissolució del matrimoni, en la pràctica adquireixen major importància els efectes inherents a aquest. Li expliquem quines són les preguntes més freqüents durant el divorci.

Què passa amb les mascotes en cas de divorci?