Reclamació per culpa contractual: 

Acumulació de processos



Fa ja alguns mesos ens va arribar un client que havia comprat una embarcació esportiva i al poc d’estrenar-la se li va trencar l’eix d’un motor. En aquests casos, és sempre recomanable encarregar un dictamen pericial previ a qualsevol reclamació. Com sigui que l’empresa concessionària venedora no va voler solucionar amistosament el tema, ens vam veure obligats a interposar la corresponent demanda judicial.

Va resultar, però, que un cop interposada i contestada ja la demanda, es va trencar l’altre motor (ara el de babord) en circumstàncies gairebé idèntiques al primer. Va caldre doncs fer una ampliació de dictamen i interposar una segona demanda que, com era de suposar (per simple estadística) va anar a parar a un Jutjat diferent.

El judici per l’avaria del primer motor ja estava assenyalat i va sorgir el dubte de si era millor celebrar el primer judici i esperar que la segona demanda seguís el seu curs. Les decisions estratègiques en matèria processal són sempre difícils. Vam considerar que no tenia cap sentit intentar especular amb el resultat del primer judici. Fos aquest quin fos, una part o l’altra correrien a aportar la primera sentència al segon procés, al·legant que havia de resoldre’s en el mateix sentit.

El criteri determinant fou doncs el de l’economia processal. Atès que testimonis i, especialment, pèrits, serien els mateixos per ambdues (idèntiques) avaries, vam estimar preferible discutir en únic judici ambdues idèntiques avaries de la mateixa embarcació. El client va estar també d’acord en que era preferible fer-ho així, malgrat que s’endarreria la resolució de la demanda interposada per la primera avaria. 

Això va obligar a demanar la suspensió del primer judici, ja a punt de celebrar, acollint-nos a la figura de l’acumulació de processos (també anomenada acumulació d’actuacions) regulada als articles 74 i següents de la Llei d’Enjudiciament Civil. 

Com sol passar, la tramitació va ser d’infart. La demanda no es va poder interposar fins no disposar del nou dictamen pericial (que va resultar més complicat de gestionar, ja que la segona avaria s’havia produït a les Illes Balears), calgué llavors esperar el repartiment de la nova demanda i sol·licitar l’acumulació al procés més antic que no va acordar la suspensió del judici fins a la mateixa vigília del dia assenyalat per la seva celebració (amb tota la preparació del judici ja enllestida ad cautelam). Finalment, però, el judici es va suspendre, es van acumular els dos processos per poder examinar ambdues avaries de forma conjunta.

Resultat satisfactori!