A Catalunya, abans de la sentència del Tribunal Constitucional, no era necessari registrar-se com a parella de fet per obtenir la pensió de viudetat. Perquè fos aplicable la normativa catalana, només era necessari demostrar una sèrie de requisits. Entre aquests, acreditar una convivència de més de dos anys o bé tenir un fill en comú. 

Actualment, la situació és diferent: encara que les parelles de fet compleixin aquests requisits, cal que acreditin la seva situació mitjançant la inscripció en algun dels registres, o mitjançant un document públic on consti la constitució d’aquesta parella.

A més, la inscripció o formalització del document públic cal haver-se realitzat, com a mínim, dos anys abans de la mort.

D’acord amb aquesta nova normativa, cap administració va informar a aquelles parelles de fet ja consolidades i sense necessitat, doncs, d’inscripció registral, de la nova situació jurídica en la qual es trobaven. D’aquesta manera, totes aquelles parelles que estaven ben constituïdes a tots els efectes, inclosos els de la pensió de viduïtat amb anterioritat a la sentència del 2014, es troben ara, un cop mor la seva parella, amb la denegació del dret a la pensió de viduïtat.

Aquest és el cas de la Sílvia Jiménez. Va conèixer el Nuno Alexandre l’any 2001. Dos anys més tard va començar una relació afectiva. Durant 16 anys de relació, van comprar conjuntament un habitatge i van tenir un fill. A més, el 2010 van acudir a un Notari de Barcelona per atorgar el testament recíproc de la totalitat dels seus béns, manifestant formalment ser la parella de fet. La situació va romandre sense canvis fins a la mort del Nuno, l’any 2019.

La Sílvia va sol·licitar la corresponent pensió de viudetat a l’institut de la Seguretat Social, que va resoldre denegar-se-la “per no complir el requisit formal de la inscripció al registre de parelles de fet”. Així doncs, va recórrer davant la jurisdicció social, que també va desestimar la reclamació.

Ara, la situació està en mans del Despatx Alonso-Cuevillas, qui ja ha presentat un recurs d’empara davant del Tribunal Constitucional per intentar corregir aquesta injustícia. Volen advertir d’una situació que pot afectar a milers de parelles, les quals poden desconèixer que tenen els seus drets desprotegits.

Segons s’assenyala des del despatx Alonso-Cuevillas, la ciutadana no té l’obligació de revisar constantment les actualitzacions jurídiques que poden afectar les seves situacions personals jurídiques. D’altra banda, cal tenir en compte que el legislador no va procedir a la modificació del precepte declarat inconstitucional fins a un any i mig més tard, i el registre de parelles estables a Catalunya no va entrar en vigor fins a l’1 d’abril de 2017.

En aquest cas es manifesta, també, la vulneració del dret a la igualtat reconegut a l’article 14 de la Constitució davant dels Tribunals, atesa la diferent resposta a la jurisdicció social i a la jurisdicció contenciosa-administrativa. Sobre això, les parelles de fet de funcionaris morts poden acudir a la via contenciosa-administrativa per reclamar la pensió de viduïtat, la qual s’ha mostrat favorable a l’admissió d’altres mitjans de prova diferents de la inscripció per acreditar-ne la situació.

La jurisdicció social, però, on han d’acudir les parelles dels que no siguin funcionaris, es mostra contrària a aquesta acreditació mitjançant “altres mitjans de prova”. Així doncs, es produeix una desigualtat entre ciutadans en funció de si la persona morta era treballadora pública o no. 

Des del Despatx d’advocats i economistes Alonso-Cuevillas també es vol mostrar la gravetat de la vulneració del dret a la igualtat de tracte per part de l’Administració i, posteriorment, pels Tribunals, ja que l’impacte d’aquesta discriminació recau de manera evident a les dones que no pas als homes. 

5 preguntes freqüents sobre el divorci

Encara que l’objectiu teòricament principal sigui la dissolució del matrimoni, en la pràctica adquireixen major importància els efectes inherents a aquest. Li expliquem quines són les preguntes més freqüents durant el divorci. 

Tenen els avis (i altres familiars propers) dret a visitar i relacionar-se amb els seus nets?

En moltes ocasions ens trobem amb problemàtiques familiars entre els pares i els fills que causa que els nets es vegin privats a l’hora de relacionar-se amb els seus avis. Li expliquem.