La passada setmana vam tenir la vista d’un judici per usucapió (adquisició de la propietat d’una cosa per possessió pacífica durant molts anys). Si bé el tema de fons és també molt interessant (atesa l’antiguitat possessòria s’havien d’aplicar conjuntament les previsions dels arts. 531-23 a 531-28 del Llibre Cinquè del Codi Civil de Catalunya i la vella regulació de l’art. 342 de la Compilació de 1960, a més de les presumpcions de l’article 35 de la Llei Hipotecària), volem centrar-nos en els problemes processals sorgits que van exigir la suspensió de la vista amb retroacció d’actuacions.

La demanda es va interposar al seu dia contra els que figuren com a titulars registrals de la finca objecte d’usucapió al Registre de la Propietat. Atès que la inscripció és molt antiga, alguns dels titulars havien ja mort. Es va decretar doncs la nul·litat, per manca de capacitat processal, de l’admissió de la demanda contra els demandats finats abans de la data de la demanda i, es va haver d’ampliar la demanda contra els seus ignorats hereus o herència jacent.

Si bé la majoria d’hereus van ser correctament emplaçats, no constava a les actuacions l’emplaçament dels hereus o herència jacent d’un dels finats titulars registrals. El defecte havia passat inadvertit a l’audiència prèvia i va ser detectat només quan es preparava el judici. Es va presentar doncs escrit posant el defecte en coneixement del tribunal que va haver doncs de decretar la nul·litat d’actuacions retrotraient-se al moment en el què, un cop admesa l’ampliació de la demanda, va ometre’s la notificació a aquests ignorats hereus o herència jacent.

Si no s’hagués fet, el defecte de litisconsorci passiu necessari hauria impedit dictar sentència sobre el fons de l’assumpte (doncs, per proscripció de la indefensió, no es pot decretar una usucapió que afectarà a tots els titulars registrals vigents si no han estat notificats amb possibilitat de defensar-se). A més, la sentència que eventualment s’hagués pogut dictar no seria inscribible al Registre de la Propietat.

Tal com preveuen els articles 12.2 i 420 LEC procedia doncs actuar com ho va fer la Magistrada, decretant d’ofici la nul·litat parcial d’actuacions ex art. 227.2 LEC, cosa que es pot fer en qualsevol estat del procés, fins i tot en cassació conforme ha decretat la jurisprudència del Tribunal Suprem (per exemple, STS de 18 de maig de 2006)

Resulta per fi interessant destacar la forma de procedir de la Magistrada que en lloc de suspendre el senyalament ja convocat (amb un munt d’Advocats i Procurador de les múltiples parts) va aprofitar l’acte per resoldre in voce i donar audiència a totes les parts en unitat d’acte, tot al mateix acte del judici.

Quan toca explicar els defectes processals a la Facultat, sovint resulta tot massa abstracte. Un supòsit pràctic ajuda a entendre millor la importància de les diverses institucions processal implicades.

Per cert, l’assumpte plantejava també un altre debat molt interessant sobre la capacitat processal d’una societat ja dissolta i liquidada, però el tema, també complex, el deixem per un altre post.